diumenge, 30 de novembre del 2008

Caixes niu

Avui, darrer dia de novembre de 2008, ha començat a prendre cos un dels moltíssims projectes que hem ideat l'Arnau i jo, dins de les activitats del GOR.
Després de la posada en marxa, sense gaire éxit d'una menjadora i amagatall al bell mig del Montnegre, i després d'haver instal·lat una "llar segura" al bell mig de la urbanització de Riells i Viabrea, .... avui ha començat la instal·lació de caixes niu per a pàrids i altres ocells.
Ja feia unes quantes setmanes que haviem anat construint, per començar tres caixes-niu de fusta. Avui hem posat fil a l'agulla i les hi hem posat els ganxos per poder-les penjar.


La primera caixa (si no comptem amb les del voltant de casa) l'hem posat en una zona propera la riu.









La segona l'hem colocat en una zona de d'alzines que es va cremar fa uns 14 anys. Actualement encara hi ha poca vida i els arbres só molt petits. Tot i així hem trobat una surera prou gran, que havia resistit a l'incendi, ben orientada cap a l'est.






El proper dia en posarem dues més. Ja hem vist altres localitzacions poru viables., en aquest cas rouredes.

dimecres, 27 d’agost del 2008

Viatge a Escòcia



Ahir vam arribar de fer un tomb per Escòcia. Ha estat un viatge intens i gens turístic, amb l'objectiu d'observar i fotografiar els ocells d'aquell país. Vàrem fer 982 milles (1582 Km) en sis dies, sortint d'Edimburg, passant per Inverness, Llac Ness, Illa d'Skye i Illa de Mull, Lock Lommond, per acabar a Glasgow.
Hem agafat cinc Ferries, cosa que ens ha permès observar aus oceàniques. En total en el viatge hem observat 101 espècies d'aus diferents i, a més diversos cèrvols, quantitat de conills, un parell de dofins, un grup de foques grises i una llúdriga marina, ...
Total, un cúmul de sensacions, apretades en 7 dies intensos, des del mateix moment de sortir de l'aeroport, sense perdre temps buscant allotjaments, dormint el lloc on se'ns feia de nit, normalment al costat d'un lloc d'observació d'aus per aprofitar les millors hores: el capvespre i la matinada.
Això sí, menjant el que es podia: sandwitxos de pernil dolç i formatge, una mica de fruita i alguna llauneta per variar.
El temps, ja se sap: molta pluja, boira i vent. I això que diuen que ha estat un període del més caluròs d'aquest estiu: 15º. Això ens ha frustat per tres vegades de poder agafar barquetes petites per salpar a racons inaccesibles des del tera i poder veure els dessitjats Frarets a Staffa, o aproximar-nos als centenars de Mascarells que col·lapsen la Bass Rock prop d'Edimburg.
Hem viscut experiències irrepetibles. La gent d'aquells llocs és molt amable, si exceptuem el fet del complex de superioritat en el tema de la llengua. Sembla que si no domines l'anglès no hagis anat a l'escola. I és que són molt seus: condueixen per l'esquerra, tenen el volant a la dreta, utilitzen lliures i penics, i a sobre no pots endollar els carregadors del mobil, .... Sort que al final una parella de jubilats encisadors ens van oferir un magnífic i entranyable Bed & Breakfast.